Les avantatges o inconvenients de estar casat amb un ‘santero’
es que vius acompanyat encara que estiguis sol.
Estiguis a la cambra que
estiguis, bany i cuina inclosa sempre hi ha, per petit que sigui, un rastre o
un vestigi d’una verge o un santet.
A mida que la habitació va guanyant en
categoria la mida dels sants o la quantitat numèrica es va augmentant
considerablement. Es com una família muda y que et dona pocs problemes, quasi
tots tenen el seu nom identificatiu, molts d’ells porten el d’origen altres un
inventat o transformat pels ‘amos de casa’.
Per festes senyalades com Nadal o Setmana
Santa se’ls guarneix de manera especial per l’ocasió, robes especial i també se’ls
hi instal·len decorats adients a tant
solemnes dates.
I tots tan contents, ells i nosaltres. en tenim una, la Concetta,
que la meva mare quan li veia la cara trista la maquillava amb productes de la Margaret
Astor o de la Avon el que tenia més a mà.
Ara ja fa temps que sempre te la cara
trista, però el meu xicot la compensa carregant-li el coll amb collarets ètnics
de la India i de Àfrica.
La Concetta es una de les mes velletes de la casa.
Els sants de casa no han fet tots els vots, el de castedat,
sí, quasi obligatòriament perquè tocar-se no es poden tocar.
Clar que els
pensaments que tenen cadascú ningú els pot saber, i es que el sant Sebastià
esta tan bo, que mai se sap el que barrinen aquells caps.
El vot de pobresa sí
que no el compleixen de cap manera perquè carregats de lluentors i pedreries
van sobrats.
I es que en un moment de pobresa i crisis generalitzada és quasi
una provocació per els ministres d’hisenda de allà i de aquí.
Ostentació gens
mesurada per fer la guitza a tota la colònia de budes i deesses xineses que també comparteixen espais amb els santets
de la casa.
La rama oriental de la comunitat com ja porten el daurat a la pell de molts
d’ells no els hi cal guarniments externs, perquè nusos ja fan prou goig, en canvi a les nines de la comunitat catòlica una mica de reanimació cromàtica sobre les
seves pansides persones els hi fa de bo i les millora de forma molt aparent.
La
única cosa que atemoreix a les santes i santets de casa es el dia que se’ls hi
faci el desnonament, que tard o d’hora per qüestions del calendari els hi arribarà.
Es impossible tal com son els habitatges d’avui que tota la nombrosa família de
santets pugui restar junta i reunida en un futur.
La col·lecció es desmembrarà,
els que tinguin més sort podran anar a una casa bona o un antiquari de prestigi,
els altres, els més pobrets, amb sort aniran a parar a una parada del nou
mercat de les Glories esperant una bona anima que s’enamori de la seva persona
de graciosa figura i tots ells començar així una nova vida que ni deu sap el
que pot devenir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada