dimecres, 21 de març del 2018

Paraules pel Ricard de Jordi Agustí




Gràcies en nom de la família per ser aquí acompanyant-nos...

L'amor a l'aigua , l'amor a la família i l'amor a Déu eren i són tres pilars fonamentals del Ricard. Del Ricard fill, del Ricard marit, del Ricard pare, del Ricard avi, del Ricard besavi, del Ricard sogre, del Ricard germà, cunyat, tio, del Ricard amic. 

L'aigua una font de vida que l'ha inspirat tota la vida i que el feia feliç. Des de la seva infància a Portbou, en temps difícils,   amb els seus estimats pares, i on es refugiava a les tres platgetes. Allà va aprendre a nedar, una de les seves grans passions, que el va portar més tard fins i tot a competir en l'esport de la natació. Passant també per Girona on l'aigua del riu onyar el va captivar, com la ciutat. Llocs de referència pel Ricard. Sempre tenia històries per explicar i anhels per anar-hi de visita. Com també Valldoreix on va viure molts estius familiars. I amb tot, sempre duia Catalunya al cor. 

L'aigua també va estar present en la seva feina a la lampisteria on entre altres coses reparava fuites d'aigua perquè l'aigua, un bé essencial,  arribés a les cases de tothom, una feina de servei als altres.
I en les seves estones lliures buscava la pau i la felicitat al Racó, amb família, amics i contemplant el seu mar. I sobretot pescant.  Era feliç quan ensenyava el que havia pescat tot satisfet. I és que era pacient i tot ho vivia en plenitud. 

El RIcard era una persona il.lustrada i gran conversador, les sobretaules es podien fer llargues si el fil de conversa donava per molt. Sempre estava a punt per explicar les seves vivències personals i espirituals i per donar consells d'home savi. Va trobar en Déu i en l'Evangeli la manera de canalitzar la seva espiritualitat. No hi havia diumenge que no fes un comentari de l'evangeli tal com ell ho entenia actualment. Fins i tot va fer el seu Pare Nostre particular.
Va fer durant molts anys una gran feina de servei a la comunitat educativa, en concret a l'Escola Pia, i també a la comunitat pastoral de les parròquies del barri de Sant Antoni. Va ser la seva manera de donar-se als altres durant molts anys. Època en que va fer grans amistats. 


L'amor a la família era immens. Es va enamorar de la Roser i no ha deixat d'estimar-la i de cuidar-la fins a l'últim moment. L'amor de la seva vida. 
 Va estimar i estima els seus cinc fills amb bogeria i amb la pèrdua massa aviat del Ricard i de l'Anna  un trosset del seu cor va marxar amb ells. La Laura, la Gemma i la Roser eren, són un tresor per ell. S'omplia de goig sempre que parlava amb elles i d'elles. Es delia també pels seus néts a qui explicava històries que els captivaven i també per els besnéts que recentment han arribat. Gaudia al màxim quan reunia tota la família ...una extensa família. La seva cara irradiava felicitat. Estimava amb bogeria i sempre estava al cas del que fèiem cada membre de la família. Sempre seràs Ricard, un exemple d'amor i de bona i gran  persona per tots nosaltres. 

Gràcies per estimar-nos tant Ricard! Que tinguis un bon cel! No t'oblidarem mai!